vampiros en la cultura audiovisual

Dossiers

ISSN 2014-1475

Vampirs a la cultura audiovisual

Un vampir és, segons el folklore de diversos països, una criatura maligna que s'alimenta de sang d'éssers vius per mantenir-se actiu. En algunes cultures orientals i americanes aborígens el vampir és una deïtat demoníaca o un deu menor que en forma part panteó sinistre en les seves mitologies.

El vampir, que ja des del segle XIX és una icona universal en la literatura de ficció, segueix present en cròniques periodístiques i en llegendes urbanes actuals, s'ha convertit en un personatge habitual en el cinema, la televisió, els videojocs i els jocs de rol.




La presència dels vampirs en el cinema pot remuntar-se als primers anys del gènere cinematogràfic, des de l'època del cinema mut, i ha evolucionat de tal manera que la perspectiva popular dels vampirs es basa sobretot en les successives descripcions cinematogràfiques. Les adaptacions més populars i freqüents han estat les del personatge de "Dràcula" de Bram Stoker i les de "Carmilla" de Sheridan Le Fanu. L'any 2005 Dràcula es va convertir en el personatge de ficció amb més adaptacions i aparicions en el cinema, seguit per Sherlock Holmes.




De la mateixa manera que en el món del cinema, al qual deu gran part dels seus elements, la presència dels vampirs en la televisió procedeix en gran part dels clixés i tòpics literaris acumulats al llarg del segle XIX i XX. La presència vampírica ha utilitzat fórmules molt diverses, utilitzant el terror clàssic fins a l'humor, realitzant sèries i programes per a públics diversos, sense menysprear l'àmbit infantil i adolescent.




Béla Lugosi va ser el primer actor que va interpretar un vampir en televisió el 1954, amb la seva aparició en el programa "You asked for it", on va interpretar una escena de "Dràcula". El 1956 John Carradine va aparèixer al programa "Matineé" Theatre de la cadena NBC, obtenint a més el paper principal del telefilm "Dràcula". Posteriorment, diverses sèries i shows televisius van recollir la presència d'aquest personatge. Són un exemple d'això "The Munsters", "The Addams Family", o ja més recentment "Buffy, the Vampire Slayer" o "Angel".




La popularitat del vampir com a icona en la cultura contemporània ha portat a sigui un personatge o condició freqüents en videojocs i jocs de rol: en la sèrie del joc "Blood Omen: Legacy of Kain", el personatge principal a què es controla és un despietat vampir.

En aquest dossier del Portal, el Dr. Jorge Martínez Lucena ens ofereix una panoràmica sobre el consum cultural que s'ha generat al voltant de les històries de vampirs, a partir de la literatura i sobretot la indústria cinematogràfica.




En el seu text "Temps i vampirització: l'assassí al superheroi", Lucena entronca aquestes pràctiques amb la transformació cultural fruit de la industrialització i la racionalitat, i ens convida a rellegir aquests consums culturals des d'una reflexió més filosòfica.

Jorge Martínez Lucena és autor del llibre "Vampiros y zombis posmodernos. La revolución de los hijos de la muerte" publicat per Gedisa l'any 2011.